EL COVID I LA FORÇA MAJOR A LA CONTRACTACIÓ

Vivim temps convulsos que ens afecten, no solament des del punt de vista sanitari, de la convivència o de la circulació de les persones, també ho són des del punt de vista jurídic (ERTOS; suminiStres; prestació de serveis; lloguers; etc.) Huí esboçarem de mode aproximatiu l’impacte d’aquest fenòment a la contractació en general.

Comencem manifestant que el Codi Civil ens diu d´on naixen les obligacions i ho fan de: la Llei, els contrats, els quasi contrats, actes i omisions il.lícits quan hi haja culpa o negligencia. Nosaltres huí ens fixarem en aquelles que naixen dels contrats. Hem de partir de la base que hi ha subjecció a immdemnització per danys i perjudicis quan hi ha dolo (voluntat de no cumplir), negligencia (compliment defectuós) o morositat (compliment més tard d’allò acordat) com diu el 1101 CCiv (Codi Civil). Al mateix temps també es cert que pot haver-ne exoneració de responsabilitat per l’incompliment quan hi haja cas fortuït o força major (art.1105 CCiv.). Ací ens on ens detindrem.

Es el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, la norma que aprova l’estat d’alarma per permetre al govern una millor gestió de la crisi sanitària.Es el COVID-19 causa de força major que ens permet exonerar-nos de les obligacions acordades? Doncs la resposta no es senzilla i caldrà anar cas per cas, però vos donem unes pautes que podrien ajudar-vos.

1.Obligacions nascudes de contrat de lloguer. Hem de tenir amb compte que el 85% dels llogaters son xicotets propietaris. El Govern ha previst una sèrie de mesures que indiquem breument: a) Prórroga dels lloguers de vivenda habitual; b) Mesures especials per a persones vulnerables; c) Suspensió dels desnonaments; d) Ajornament i/o condonació de deute; e) Quan es tracte de propietari particular, s’estableix un sistema per negociar ajornament, condonació i/o abaratament del deute.

2.-El gimnàs, acadèmies de formació, etc. Es tracta també d’activitats que han suspés el desenrrotllament habitual de la prestació serveis. No es generaren noves quotes, tot i que el Reial Decret-Lei 11/2020, de 31 de març, que adopta mesures urgents i complementèries per fer front el COVID-19. El consumidor sempre tindria dret de recuperar els diners proporcionalment pel servei no prestat.

Hi ha altres situacions com la participació en proves esportives, adquisició d’entrades per espectacles, etc. però no es l’objecte del present articul divulgatiu, detallar totes i cadascunes de les diferents situacions jurídiques.

Tal i com hem esboçat, som de l’opinió que es tracta d’una qüestió de força major la interrupció en la prestació dels serveis amb ocassió de la crisi sanitària, almenys ens els temps més estrictes de la limitació de la circulació i del confinament. Aquest planteja una dimensió evolutiva perquè a l’actualitat, en termes de desescalada, ja hi comencen a haver-ne zones geogràfiques que permeten la recuperació de la prestació de serveis d’acord amb les mesures sanitàries vigents (ús de mascaretes, guants, gels, i distanciament).

Sempre caldrà un bon acord que arriba amb el bon seny per les dues parts, el que evitarà la formulació de reclamacions de resposta incerta pels diversos operadors jurídics.

Francisco J. García, Soci Carlet Advocats